Quin futur per Europa i quin president per França ?

barcelona-tormentosa-333asEls Francesos que viuen a Barcelona som espectadors d’un espectacle mundial. Una successió de tempestes polítiques i socials simultànies.

Des de fa 4 anys, Catalunya crida amb totes les maneres possibles el seu desig de divorciar-se d’Espanya. Una Espanya en crisi que ha necessitat un any i dues eleccions per donar-se un cap de govern en la persona de Mariano Rajoy. A Espanya no se sap molt bé quin és l’oposició: si el PSOE o Podem. Un vent populista molt fort que pot enfonsar el partit socialista a qualsevol moment.  En efecte, Pablo Iglesias i Podem saben molt bé monopolitzar el debat mediàtic amb hàbils provocacions que funcionen sempre.

El Francès de Barcelona ha de seguir-se aquesta doble actualitat espanyola i catalana. Amb l’energia que ho quedi, deu també interessar-se més que uns altres al fenomen del Brexit. Un expatriat encara més que els altres, té tot a perdre d’una explosió de la Unió Europea, de la perduda de la lliure circulació; de la moneda única; dels contractes de treballs interestatals i d’un eventual replantejament dels acords de residència. Cert, encara no estem aquí, però la tempesta Donald Trump vinguda de l’oest i el fort vent del referèndum fracassat d’Itàlia per l’est qüestionen una mica més la situació.

« Chiraquisme », « Sarkozysme », « Hollandisme », tres generacions polítiques desapareixen

En una setmana, Alain Juppé, Nicolas Sarkozy i François Hollande són del joc polític. « Chiraquisme », « Sarkozysme », « Hollandisme », tres generacions polítiques desapareixen. S’anuncia una Marine Le Pen, encarnació física del populisme de dretes triomfant. Ha de ser un duel contra François Fillon. La raó? Perquè la majoritat de la gent ho diu. Però també tothom deia quel Brexit no passaria, que Hillary Clinton seria la 45a presidenta d’E.U.A. El conjunt d’experts i periodistes opinaven que Alain Juppé seria el pròxim president de França i que era impossible que no es presenti una segona vegada Hollande. A aquest nivell d’incertesa, cal analitzar la candidatura de Jean-Luc Mélenchon del Front de Gauche, l’esquerra radical francesa. Perquè a França no podria pujar Jean-Luc Mélenchon al nivell electoral de Pablo Iglesias? També a Itàlia hi ha una forta adesió al projecte populista d’esquerra del Moviment 5 Estrelles.

El nivell d’exasperació de la societat francesa és tan alta que dues candidatures populistes puguin coexistir

Des del punt de vista de Barcelona, un dels bressols de naixement dels Indignats, és una mica sorprenent el poc de consideració mediàtica que rep la candidatura de Mélenchon. És veritat que Mélenchon no és una candidatura nova, emergida de la societat civil com la de Pablo Iglesias. És veritat que el Front de Gauche és menys catchy que Podemos. No obstant això, el nivell d’exasperació de la societat francesa és tan alta que dues candidatures populistes – una de l’extrema dreta lepenista i una altra d’esquerra radical encarnada per Mélenchon – puguin coexistir. Els bons sondejos de Marine Le Pen des de fa més d’un any podrien al final desmotivar a l’electorat del front nacional. El votant podria pensar-se a l’últim moment « de tota manera Marine estarà en la segona volta, perquè no donar el meu vot a Jean-Luc Mélenchon? Al final, ell també vol fer explotar el sistema. En la segona volta dues candidatures anti-sistema seran millors que una sola ». Una segona volta Front National Front de Gauche ? El futur ens ho dirà.

Nico Salvado

Nico Salvado

Fundador de Equinox

ORIGINÀRI DE PERPINYA. VIU A BARCELONA DES DE 8 ANYS

De moment no hi ha comentaris

FES EL TEU COMENTARI

no es publicarà la teva adreça de correu electrònic.

Subscriure's al newsletter
Contacta amb nosaltres
Correu electrònic barcelona@eleamedias.com o 635 03 63 93

Powered by keepvid themefull earn money