Quin model d’integració a Catalunya ?

Terra d’immigració per excel·lència, Catalunya ha conegut diversos pics migratoris des del final del segle XIX: alguns procedents d’altres regions espanyoles com el del 1920 o el dels anys 1960 i d’altres, des de l’any 2000, procedents de països estrangers. En l’última dècada, Catalunya ha registrat un fort augment de la immigració així com una diversificació dels fluxos migratoris.
El 2015, els immigrants representaven el 16,3% de la població. La immigració roman estable des de fa uns anys però la seva composició s’ha modificat des de 2010. En efecte, Catalunya ha perdut algunes desenes de milers d’immigrants d’Amèrica Llatina i d’Àfrica i ha vist els seus immigrants europeus augmentar (italians, francesos, anglesos, romanesos) així com aquells procedents d’Àsia (Bangladesh, Índia, Pakistan, Xina), segons l’últim informe sobre la població estrangera del Departament d’Estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona.

Una regió pionera i innovadora en matèria d’immigració

L’enfocament dels diferents governs catalans sempre s’ha inscrit en un autèntic projecte de societat inclusiu i solidari tal com ho afirma el Pacte Nacional per a la Immigració signat a Barcelona el 9 de desembre de 2008 entre el Govern de Catalunya i els diferents actors econòmics i socials: «que la immigració ha vingut per quedar-se, que cal cohesionar-la, que implica un redimensionament de les polítiques públiques i que, els que som diferents i volem viure junts, ho farem valorant positivament la diversitat i, al mateix temps, definint un espai de cohesió, una cultura pública comuna».
La Llei d’Acollida de les persones immigrades de 2009 ha reforçat, a més, el paper del Govern de la Generalitat i ha afavorit una participació important de la societat civil, sobretot la de les associacions. Promou la convivència entre diferents cultures establint un diàleg intercultural i mantenint la cohesió social.

Resultado de imagen de immigració catalunya

Particularitat catalana

Al igual que altres països europeus, Catalunya ha d’aportar solucions concretes per gestionar millor la diversitat de llengües, cultures, nacionalitats i religions. Però hem de subratllar que la rapidesa de la seva transformació en una societat multicultural és impactant, en comparació amb els seus veïns europeus.
Catalunya és, en efecte, pràcticament una de les poques nacions construïda políticament, econòmicament, socialment i culturalment amb els immigrants. Aquest procés es desenvolupa essencialment al voltant del concepte de «catalanitat» i de la seva llengua com a vector diferencial d’integració nacional. Sense ser obligatòries, les dues lleis inciten els immigrants a aprendre el català destacant els beneficis inherents a aquest aprenentatge. Però aquesta política lingüística d’integració els permetrà realment no ser mai més considerats com a immigrants o és una manera de desmarcar-se de la política estatal en el marc de la construcció d’una nació catalana? Perquè, més enllà de la política d’integració dels immigrants, és aquesta construcció la que està en joc.
Al contrari de França que ha optat durant molt temps per l’assimilació – cristal·litzada al voltant del concepte d’identitat nacional imposada als immigrants –, Catalunya ha escollit un model multicultural, reconeixent aquesta realitat política i sociològica, amb objectiu de crear un espai on les diferents comunitats puguin conviure amb un mateix estatus social.

Resultado de imagen de immigració catalunya

L’educació, la pedra angular d’una societat igualitària

Davant la composició multicultural de la societat i l’aparició de noves formes d’exclusió social, l’educació catalana es troba amb un repte major: transformar aquesta diversitat en una riquesa i no en una amenaça per a la cohesió social. L’escola ha de ser el lloc privilegiat d’aquest nou paradigma. Conscient d’aquest repte, el Govern de Catalunya destina la major part del seu pressupost a l’ensenyament. Tanmateix, el camí és ple de dificultats: barrera lingüística, dificultats socioeconòmiques actuals, concepció obsoleta de l’educació – que ja no té res a veure amb la transmissió d’informacions –, manca de recursos econòmics i absentisme o fracàs escolar.
L’escola és el primer lloc d’integració per aquests joves immigrants però és responsabilitat de tots – joves immigrants, famílies i institucions – crear un espai per aprendre a conviure, una societat integradora que assegureixi la igualtat d’oportunitats sense que ningú no renunciï a la seva cultura i a les seves arrels.
Aquesta convivència constitueix un primer pas però no és pas suficient. La propera etapa consistirà a crear autèntics espais compartits on les pertinences identitàries no siguin més exacerbades i on predomininels valors de tolerància i de respecte a les diferències. Però per arribar-hi, cal que una reflexió més profunda s’imposi, sobre la qüestió de la diversitat cultural i de la immigració.

Audrey Damas

Audrey Damas

escriptora

Francesa originària de la regió Bretagne Viu a Barcelona des de 12 anys

1 Commentari(s)

FES EL TEU COMENTARI

no es publicarà la teva adreça de correu electrònic.

Subscriure's al newsletter
Contacta amb nosaltres
Correu electrònic barcelona@eleamedias.com o 635 03 63 93

Powered by keepvid themefull earn money